Quan en el s. XXI la dona passi a ocupar en el món, i a les diferents cultures existents, el lloc que li permeti desenvolupar-se i relacionar-se com una persona lliure... la Revolució haurà arribat. Serà l'última gran revolució. Tanmateix, però, serà la primera on l'home no en serà el protagonista.
La dona ha estat present, d'una manera o altra a totes les grans revolucions, des de la neolítica, on ben segur va jugar un paper vital en el desenvolupament agrícola i ramader, fins a la industrial que ara ja hem tancat a occident, on la seva presència, amb la doble jornada laboral acompanyant-la, mai no ha estat socialment ni històricament prou ben reconeguda.
Fora de l'edat contemporània, que no sé quan va acabar de forma precisa, ens trobem en plena revolució tecnològica, testimoni d'aquests canvis que es produiran en l'estatus social i multicultural de la dona.
Tan de bo aquesta revolució no es frustri per les injustícies, incompetències i egoïsmes que ha mostrat fins ara l'home des del seu estatus dirigent i (ir)responsable: guerres, fams, noves malalties, desastres nuclears, armes... I realment, crec fermament que aquest pot ser un gran i potent obstacle -com per exemple fabricar combustible d'origen vegetal provocant una sobreexplotació i una puja de preus que provoca la fam en milions de persones que fins ara simplement sobrevivien...-.
No obstant els obstacles no són tan globals, ni són en mans de multinacionals, ni de governs -tot plegat integrats normalment, segons norma volem dir, per homes-. Hi ha d'altres raons menys evidents, més íntimes, més interioritzades dins de la majoria d'homes i dones que habitem aquest planeta. No tenen res de congènites ni biològiques. Tenen molt d'apreses i de transmeses, i segueixen sent assumides per unes i altres. Una simple mirada al nostre voltant n'és suficient. Per aquí començarem...
Un darrer apunt: potser ja ha començat.
